(Mapa interactiu)
Aquell matí de la tardor de l'any 1773 en Josep Betriu Viles (a) Solanes va llevar-se d'hora doncs l'esperava una bona caminada. Abans de marxar va donar una abraçada als seus 6 germans i als pares. Tot just sortir de la casa on havia nascut a Perles va passar per davant de l'església de St. Romà on va encomanar-se al Sant perquè el protegís en la nova vida que anava a començar.
De seguida va enfilar el camí que anava cap a Alinyà i al cap d'una estona de caminar es va aturar a saludar als parents de Cal Caubet la casa on havia nascut un dels seus rebesavis, en Jaume Calbet a la Vall del Mig a prop d'Alinyà.
Abans d'arribar a l'Alzina va trencar a l'esquerra en direcció al coll que mena a la vall de La Vansa. En arribar a dalt va asseure's sota una alzina per fer un mos i recuperar forces. Tot i que als seus 24 anys era un bon caminador, la pujada amb el farcell carregat a l'esquena l'havia esgotat.
El camí de baixada era molt més agradable, els boscos de l'obaga proporcionaven una frescor que no havia tingut a la pujada, de tant en tant s'aturava per collir algun rovelló que tant li agradaven. En arribar a Ossera va agrair l'aigua fresca que brollava a la font, la cansalada que havia menjat li havia fet agafar set. Va aprofitar també per rentar-se la cara de la suor de la caminada.
Al fons es veia l'ampla vall de La Vansa i arrupit a la banda dreta el petit poble de Padrinàs començava a ésser escalfat pel sol. El camí anava fent giragonses cap aquí i cap enllà i va decidir de baixar pel dret.
En arribar a Sant Pere es va acostar a la tàpia del cementiri i s'hi va enfilar. Renoi! les tombes més ben guarnides eren precisament les de Cal Pallerola.
Va travessar el riu pel petit pont de fusta, una mica més enllà es veien les restes del pont de pedra que la riada es va endur l'any dels aiguats. L'aigua del riu li va semblar abundosa acostumat al petit riu de Perles que sempre baixava mig sec. Va deixar Sorribes a la seva esquerra, ja tindria temps d'anar-hi per fer els preparatius, el camí era ara ample i es va creuar amb un carro que menava el mosso de Cal Pallerola, que en reconèixer-lo el va saludar amb un somriure dissimulat. Al tombar un dels revolts es va quedar petrificat en veure la silueta fortificada de la casa Pallerola de Montargull, on havia anat per casar-se amb la seva pubilla la Maria Pallerola i Pesses de 16 anys.

El Josep i la María es van casar el 13.12.1773 a Sorribes. La María va morir als 24 anys després de tenir 3 fills. El Josep no es va tornar a casar mai més i va morir ja gran a Coll de Nargó.
Des de llavors i fins al 1990, en que va morir en Jaume Planavila i Betriu, el cognom Betriu ha estat present a Cal Pallerola. La casa es va tancar el 1996 quan va morir el seu pare Jaume Planavila i Anell.
Actualment aquest recorregut es pot fer en un tot terreny i inclús en un cotxe normal en temporades seques.

Index de fotografies del mapa:
- Cal Betriu de Perles. Les reformes que li han anat fent, la última el 1990, li han fet perdre caràcter.
- Sant Romà de Perles. Al costat hi ha el cementiri on encara s'hi pot trobar la última tomba d'una Betriu.
- Esglesiola de Cal Caubet a la Vall del Mig prop d'Alinyà amb el Marc Peytaví i Betriu.
- Poble de L'Alzina d'Alinyà.
- Vall d'Alinyà des del coll d'Ares.
- Vall de Lavansa des del Coll d'Ares.
- Font del poble d'Ossera.
- Poble de Padrinàs fotografiat des del camí que va cap a Ossera.
- Església de Sant Pere. Al cementiri hi ha les tombes dels últims Betrius de Cal Pallerola morts a finals del segle XX.
- Dos perspectives de Cal Pallerola de Montargull, sens dubte la casa amb més encant.
- El poble de Fórnols.
tornar